Adolf Loos arriba a Barcelona

Andrea Pala
15. de gener 2018
Adolf Loos. Espais Privats. Museu del Disseny de Barcelona. Foto: Andrea Pala

El Museu del Disseny de Barcelona acull l'exposició “Adolf Loos. Espais Privats”, un interessant recorregut pels interiors de l'arquitecte vienès que dóna a conèixer la visió innovadora relacionada amb el món de l'habitar. 

Adolf Loos. Espais Privats. Museu del Disseny de Barcelona. Foto: Andrea Pala

Loos reivindicava la funció de l'arquitectura de construir espais buits i permanentment inacabats, que
s'omplen de les vivències dels habitants. Es va enfrontar als seus contemporanis, que volien convertir la vida en art, proposant una nova cultura del viure projectada a la màxima confortabilitat i utilitat. Rebutjava l'ús dels elements decoratius, considerant la forma artística un obstacle per poder avançar cap a la modernitat. Afirmava que "la casa ha d'agradar a tots, contràriament a l'obra d'art, que no ha de complaure a ningú. L'obra d'art és un assumpte privat de l'artista. La casa no ho és".

Adolf Loos. Espais Privats. Museu del Disseny de Barcelona. Foto: Andrea Pala
Adolf Loos. Espais Privats. Museu del Disseny de Barcelona. Foto: Andrea Pala

El recorregut comença amb un homenatge a Otto Wagner, considerat el promotor del trànsit del historicisme a la modernitat. En la següent sala el visitant es projecta cap a una altra època, la Viena de l'any 1900 revolucionada per l'arquitectura de Loos. La mostra posa en escena un ampli repertori de mobles ja existents o dissenyats pel propi arquitecte que, a partir de fotografies posades com a fons, reconstrueixen uns ambients domèstics d'aquell temps.  

Adolf Loos. Espais Privats. Museu del Disseny de Barcelona. Foto: Andrea Pala

Així entrem en el Cafè Museum, cridat popularment Cafè Nihilismus, que anticipa l'ingrés als espais més íntims de la casa. Aquí descobrim la curiosa distinció de gènere dels espais: les biblioteques i els despatxos són masculins, mentre que les alcoves i els dormitoris són femenins. El contrast es fa evident mirant a través de la finestra oberta al dormitori de la primera esposa de l'arquitecte. La mostra continua enfocant l'atenció en la forma i funció del mobiliari i conclou amb una reflexió sobre la tradició i la modernitat: “L'arquitecte és un paleta que sap llatí”, és a dir, que l'arquitecte no ha d'inventar gens, sinó construir segons la tradició i les millores tècniques de cada època. 

L'exposició romandrà oberta al públic a Barcelona fins al 25 de febrer per després ser traslladada al Caixa Forum de Madrid. 

Altres articles d'aquesta categoria