Alonso | Balaguer

ESPAI BARONDA. UN NOU EDIFICI PLURIFUNCIONAL A ESPLUGUES DE LLOBREGAT.

Situat al Parc dels Torrents, una de les actuacions urbanístiques de més profund calat a la ciutat d'Esplugues, el complex "Espai Baronda", sorgeix recuperant una peça d'autèntica "arqueologia arquitectònica"; una antiga factoria ceràmica en desús durant més de dues dècades, en una ciutat com Esplugues, amb profunda raigambre ceramista.

Espai Baronda apareix com un gran contenidor d'activitats i espais afavorint les sinergies de les empreses de construcció (grup TAU-ICESA), arquitectura (oficines centrals d'Alonso, Balaguer i Arquitectes Associats) i Enginyeries diverses, amb múltiples serveis complementaris compartits (cantina, sales de reunions, auditori, pàrquing, control i seguretat, etc.).

La rehabilitació de l'edifici ha respost a criteris d'absolut respecte als materials originals, així com a la volumetria de l'edifici. Així, el totxo ceràmic apareix en l'envolupant, en forma de doble pell perforada, en les cares est i oest, el que genera per una banda un respecte formal i volumètric a la configuració original, i per altra, un autèntic "matalàs tèrmic" en on se situen tot tipus de maquinàries i instal·lacions, enregistrables totes elles mitjançant passarel·les de relliga metàl·lica, alliberant així la visual del conjunt i especialment la seva 5a. façana de qualsevol pertorbació d'instal·lacions vistes.

Un gran hall, a doble altura, dóna la benvinguda al visitant, en una planta en forma de "T". Una passarel·la vidriada suspesa de coberta conforma la pretesa sensació de lleugeresa de tal element connector.

Tal hall exerceix de funció distribuïdora als espais resultants, alhora que possibilita la disposició d'exposicions temporals, entre elles la biennal de ceràmica de la localitat, passarel·les de moda, presentacions cíviques, ... un espai dotat en definitiva d'una àmplia flexibilitat funcional , per adaptar-se a múltiples esdeveniments. El seu component de gran potència escènica i visual queda potenciada salvaguardant la seva atmosfera industrial prèvia.

Simultàniament, un gran espai per a seminaris i conferències, subdivisible en 3 sales per a petits i mitjans formats, apareix per dotar d'equipaments complementaris al conjunt d'empreses i activitats. La pretesa sinergia d'usos entre la iniciativa privada i la pública es manifesta aquí en tota la seva potència amb la multiplicitat d'usos i d'horaris de tots els espais, ja que aquests sales així com el gran hall central són compartits amb la ciutadania, a través del propi Ajuntament que disposa de noves àrees d'exposició i cíviques.

La reconstrucció de les lluernes originals, així com la tamisada llum de la doble pell de façana, aporten una extraordinària lluminositat a tots els espais interiors, potenciat això per la doble alçada de l'hall que travessa en la seva majoria la planta de l'edifici.

Una nova plaça pública, annexa a l'actuació potencia el "grapaje" urbanístic del complex, que es complementa amb una passarel·la de vianants i un ascensor, que ajuden a salvar l'important desnivell que genera l'antiga riera existent, urbanitzada amb anterioritat i convertida en el "Parc dels Torrents" de gran qualitat paisatgística.

Sota tal plaça, un aparcament on la llum natural banya tots els seus racons a través de variades "fissures" amb una aparició d'elements vegetals que neixen en el subsòl i apareixen en tota la seva esplendor, a través de tals patis en l'espai públic superior.

La innecessària aparició de ventilacions forçades s'agraeix des d'un punt de vista pressupostari i d'estalvi energètic i visual, així com el notable estalvi lumínic durant la major part del dia de la jornada laboral.

Així, un espai com l'aparcament, generalment maltractant i maltractat visualment, es converteix en una gairebé ampliació de l'espai públic, acompanyat d'un colorit extra aportat pel disseny gràfic de la senyalètica i numeració. Un nou concepte d'espai amable per a l'usuari.

Una nova piscina pública annexa completa el gran ventall d'activitats del conjunt, aprofitant la fonamentació de l'antic edifici per generar la zona de vestidors i serveis, de manera que la seva integració paisatgística al territori es va produir sense cap sobresalt. La trencada línia de la làmina d'aigua, ajuda també en l'aspecte integrador pretès.

Un exemple, en definitiva, d'autèntica economia sostenible, a través de les necessàries i convenients sinergies entre les iniciatives privada i pública, que han permès i possibilitat la rehabilitació d'una antiga "factoria ceràmica" precondenada al seu enderrocament, a la qual s'ha dotat de nous usos d'acord amb els temps i amb el precís rigor del moment. Tot això sense abandonar en cap manera, la necessària aportació de sensibilitat historicista-arquitectònica d'un despatx que, en la seva mateixa línia, va apostar per mantenir la façana neomudejar de l'antiga plaça de toros de Les Arenes dotant al seu interior de potents i innovadors continguts .