A quines necessitats immediates i futures de les persones ha de respondre avui l’arquitectura? Quan la proliferació de dades, i la velocitat dels canvis derivats dels avenços científics i tecnològics, creixen de forma exponencial, la nostra dificultat per comprendre i seleccionar ens arrossega a la incomunicació, a la irrellevància i a la perplexitat.

En aquests crítics i estimulants moments, l’arquitectura sembla incapaç de donar respostes satisfactòries, llastada per un aferrament paralitzador a un passat idealitzat i ple de certeses, i per una mercantilització excessiva que la redueix a la mera producció d’objectes de consum més o menys afortunats. L’arquitectura ha de reivindicar la possibilitat de ser alguna cosa més: un lloc de trobada i d’intercanvi entre les persones i un objecte d’acció intencionada, per ajudar-nos a habitar amb dignitat i felicitat aquest nou món que de moment ens resulta tan estrany.

Tornem a mirar el món amb la ingenuïtat, la por i la il·lusió de qui se sent davant una cosa desconeguda. Fer arquitectura és intentar projectar la nostra vida en el futur, i el passat ens pot proporcionar aquelles coses, materials i immaterials, que considerem imprescindibles i que, com a poderoses eines, ens poden ajudar en l’ineludible treball de creació que tenim al davant.

La nostra experiència professional ens ha portat a pensar que el treball de l’arquitecte consisteix a reconèixer i dissenyar estructures conceptuals (sistemes d’idees, necessitats i desitjos) que poden acabar tenint una presència física (ciutats, paisatges, edificis, cases, mobles), i que aquesta capacitat ve donada per una formació i una sensibilitat polifacètica (científica, tecnològica, estètica, ètica o humanística) que ens permeten moure’ns còmodament del que és concret al que és abstracte, i del que és material al que és immaterial.

Aquest vague perfil mixt, de qui sap una mica de tot i molt de res, és el que ens permet mirar les coses amb distància, intuir les estructures subjacents i proposar, en estreta col·laboració amb els qui tenen el coneixement específic (equips multidisciplinaris), noves formes d’organització.

Aquesta mirada interdisciplinària transversal és necessària en una societat com la nostra, obligada a trobar noves fórmules per a un context nou i complex, la forma del qual encara no es percep amb claredat, però que ja és plenament vigent.

La lògica del projecte arquitectònic consisteix a mirar atentament al voltant per aprehendre i posar en qüestió contextos materials o immaterials, amb la finalitat d’arribar a un nou objecte de síntesi que aspira a ser una realitat millor que la precedent.

AV62 Arquitectos és un equip obert de professionals dedicat al disseny d’estructures conceptuals (sistemes d’idees, necessitats i desitjos) amb una presència física (ciutats, paisatges, edificis, exposicions, etc.).

Defensem un model de creixement material orientat al reequilibri i a la sostenibilitat total (energètica, ambiental, social, cultural, econòmica), basat en la més àmplia col·laboració interdisciplinària i amb una visió de futur basada en la innovació i la creativitat.

 

Contactar amb aquesta oficina

Category
  • Architects
Localització
Barcelona
Treballador
5
Lloc web
www.av62arquitectos.com
Fundat
1996