MBM és un taller d’arquitectura format per un sòlid equip d’arquitectes i tècnics col·laboradors. Els cinc socis (Martorell, Bohigas, Mackay, Capdevila i Gual) són sempre fidels al compromís d’una contínua investigació en cada un dels projectes i en la tasca creativa hi fan participar els mateixos clients i els professionals externs que siguin necessaris. Tots plegats treballen sobre el mateix full de paper i debaten cada detall amb llapis i goma a la mà, comptant sempre amb l’eficàcia del diàleg entre el llapis tradicional i la tecnologia digital més avançada.
 
Aquesta manera de fer permet, per una banda, gaudir de la feina i, per una altra, formar diferents equips amb clients i col·laboradors d’altres àmbits professionals, que sovint tenen un abast internacional. No obstant això, MBM creu que un lideratge ferm garanteix l’eficiència de l’equip de treball així com el control sobre el concepte original, sobre els aspectes econòmics i sobre els terminis i els calendaris acordats.
 
La història comença l’any 1951, quan Josep Martorell i Oriol Bohigas acaben els seus estudis universitaris. MB inicia aleshores la seva activitat en un despatx situat al barri de Sants, a Barcelona. La M que completa el nom actual s’hi afegeix uns anys després, el 1963, quan David Mackay s’hi incorpora com a tercer soci. Malauradament, va morir el passat 12 novembre de 2014.
 
Sembla que va ser Aristòtil qui va afirmar que les ciutats no existirien si tothom fos igual. El mateix podríem dir d’MBM, que l’any 2001 va celebrar cinquanta anys d’existència amb un equip ampliat amb dos joves socis (Oriol Capdevila i Francesc Gual), que en part s’han format professionalment a MBM. Albert Puigdomènech va entrar a l’equip durant el període de preparació dels Jocs Olímpics, però malauradament va morir l’any 2004 després de lluitar contra un càncer.
 
Un cop acabada la Guerra Civil, el nou règim espanyol va censurar l’arquitectura innovadora que havia propiciat la República. Quan Martorell i Bohigas van iniciar la seva activitat, de seguida van unir els seus esforços als d’altres artistes creatius sota el nom de Grup R. L’objectiu que es van proposar fou el de continuar la línia d’investigació iniciada durant la dècada de 1930, tal com es reflecteix en les seves primeres obres. Molt aviat van orientar-se cap al «nou realisme» que s’adeia amb l’austeritat pròpia de la postguerra. En el marc d’aquest nou realisme basat en la sobrietat dels maons i el morter, va emergir una identitat regional distintiva nascuda, també, de l’interès històric pel modernisme català.
 
Durant els anys seixanta, mentre el país es preparava per a la democràcia, MBM va intensificar la investigació arquitectònica, ara a través dels canvis socials i econòmics que es produïen, i es va fer conscient que cada projecte era una part integral de la ciutat o de l’entorn rural on es desenvolupava.
 
MBM manté una estreta relació amb el món universitari, així com amb els moviments polítics i socials, i el seu àmbit d’actuació s’ha ampliat no només a tot Europa sinó a molts altres llocs del món. En la seva pràctica professional, MBM no ha deixat mai de preguntar-se quines són les necessitats de la demanda i es manté al corrent de les darreres tendències més avançades i innovadores de la cultura arquitectònica.
Soci
Josep Martorell
Oriol Bohigas
David Mackay
Oriol Capdevila
Francesc Gual
Fundat
1951
Empleats
5
especialització
Architecture
Interior Design
Landscape Architecture
Urban Planning